Amb la crisi econòmica els partits d’ultradreta estan en auge. I amb ells, han augmentat els discursos xenòfobs i racistes envers les comunitats immigrants. La dreta ha obtingut importants i positius resultats electorals a Europa com per exemple a països com Holanda amb el Partit per la Llibertat; a França amb el Front Nacional i a Finlàndia amb el partit populista Autèntics Finlandesos. Aquí a Catalunya, en pocs anys ha augmentat significativament el vot a Plataforma per Catalunya, capitanejat per Josep Anglada. PxC ha utilitzat la crisi econòmica per crear un camp de cultiu social per sembrar l’odi i el rebuig als col·lectius d’immigrants, sobretot persones que professen la religió musulmana, utilitzant falsos mites i augmentant els prejudicis existents a la nostra societat envers l’islamisme. Un missatge injust, immoral i antidemocràtic que no s’hauria de permetre.
L’auge de l’extrema dreta en temps de crisi econòmica no hauria de sorprendre’ns, si mirem el nostre passat. L’any 1929, a Alemanya davant el temor que els comunistes podrien provocar una revolta en un caos monetari, la burgesia, que avui serien les multinacionals i la gran banca, va donar suport al nazisme de Hitler. A Itàlia, on hi va haver crisi entre 1918 i 1920 just, després de la I Guerra Mundial, es va donar suport a Mussolini. I a Espanya, a la dècada dels 30, amb les polítiques reformistes d’esquerres, es van alçar els militars imposant una dictadura amb Franco al capdavant.
L’ultradreta, com a base ideològica per molts partits polítics i organitzacions, acullen en el seu discurs una aferrissada crítica als immigrants, amb el missatge que cal preservar els interessos d’”els de casa”. Per alguns ciutadans, aquest discurs els pot semblar nacionalista i legítim. Però quan aquest discurs pot incitar l’odi i la violència, cal analitzar-lo i no donar-li cabuda a les institucions públiques.
El fiscal especial de delites contra odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, explica que l’odi no és delicte, però si ho és difondre entre la població, missatges que posin en perill a persones o col·lectius per motius discriminatoris. Però les eines legals per perseguir aquest tipus de delicte en els discursos –assegura- no són del tot adequades ni gens fàcils de catalogar i jutjar.
Hi ha casos com els atemptats del juliol a Oslo, a l’illa d’Utoya, comès per un noruec vinculat a l’extrema dreta que va assassinar 92 persones; o el tancament de la llibreria Europa, a Barcelona, propietat de Pedro Varela, que servia per fer propaganda a través de diverses activitats del nazisme; que han estat tema de debat social i polític per les repercussions que poden tenir en persones o col·lectius neonazis per legitimar els seus discursos.
Permetre el discurs neonazi suposa un perill per la convivència i la democràcia. Les agressions verbals motivades per l’odi i l’atac a la dignitat de les persones ha de ser investigat amb molta cura i ha de tenir una resposta contundent i rigorosa per part de les institucions i administracions públiques i judicials.
Existeix la llibertat d’expressió i s’han de respectar les opinions de tothom. Però en aquest món globalitzat, plural, divers i complex no hem de donar cabuda a discursos que ataquin i puguin posar en situació de debilitat a persones o col·lectius que, per motius diversos, conviuen entre nosaltres. Per tot plegat, s’han de deslegitimar els discursos d’aquells partits o organitzacions que directa o indirectament expressin hostilitat a persones per raó de raça, origen, orientació sexual o religió.
