Aquest jove egipci assegura que qualsevol musulmà que vulgui viure a Europa, ha d’intentar adaptar-se i integrar-se a la cultura d’occident. I afegeix que la cultura occidental ha de respectar els costums dels àrabs musulmans.
Said respecta les dones i la seva forma de vestir on viu ara, a Barcelona, tot i que considera que sovint, moltes vesteixen provocant la mirada dels homes. Considera que el burka o niqab que porten les dones al seu país, a Egipte és una forma de respecte a l’home. No és una tradició religiosa –diu- simplement és un costum, una moda originària dels beduïns, els antics nòmades que vivien al desert del nord d’Àfrica.
La cultura occidental considera que vestir el vel islàmic implica que la dona busca no provocar sexualment els homes, però la realitat és que la converteix en objecte sexual. I que passa amb les prostitutes, les vedettes o les actrius porno? Realment no vesteixen provocativament per atraure els homes? No són també objectes sexuals? En tots dos casos, les dones reclamen llibertat.
El hiyab o vel islàmic significa en àrab amagar o cobrir, i està relacionada des de l’antiguitat amb la respectabilitat de les dones. En època de Mahoma, s’entenia que la dona que mostrava el seu cos estava sotmesa a un home i per tant, o era esclava o prostituta. D’aquesta manera, el vel atorga dignitat a les dones que el porten.
La majoria de dones àrabs musulmanes consideren que el vel islàmic no ha estat imposat i per tant, han de respectar les dones que decideixen portar-lo tant als seus països com a Occident. Per Said Hasser, la prohibició per part d’alguns països europeus del burka com França o Bèlgica respon a la por creixent a l’islamisme radical. I és que arran dels atemptats d’Al Qaeda a Nova York, Londres i Madrid ha augmentat l’Islamofobia.
Said no està d’acord que es prohibeixi portar el burka en espais públics, i que s’aprovi una llei al respecte, tot i que si està a favor que hi hagi més control per qüestions de seguretat.
Precisament, l’argument de França o Bèlgica, o la població catalana de Lleida (la primera ciutat espanyola en prohibir el burka en espais públics) és que aquesta vestimenta és discriminatòria per la dona, un símbol de dominació masclista, a més de ser un símbol inadmissible en una comunitat secular. L’ús del burka, diu França i Bèlgica, ha estat una interpretació masclista de l’Alcorà, i només ha servit per mantenir a la dona humiliada i reprimida. A més, s’al·leguen motius de seguretat, tal i com va reconèixer Xavier Baselen, membre del partit moviment reformista belga, quan es va aprovar la llei, el 29 d’abril de 2010. França, per la seva banda, va al·legar que l’ús del burka ataca directament els valors principals de la República Francesa “dignitat, igualtat, llibertat i fraternitat”.
Els defensors del burka, es pregunten perquè molesta tant a Occident aquesta peça de roba i què canviarà realment si es prohibeix. Si una de les constants a Occident és reivindicar llibertats, no s’hauria de prohibir la llibertat de les dones musulmanes a triar i vestir com desitgin. Reclamem respecte però estem disposats a respectar? Limitar els drets i les llibertats és cruel. Pels defensors del burka la seva prohibició propicia el diferencialisme, molt perillós, que implica la no barreja d’éssers humans amb altres, i aquest és un dels fonaments de règims discriminatoris com l’Apartheid.
Riay Tatary, president de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (Ucide) diu que la decisió de portar el burka és de cada dona. Una decisió que pot ser personal o religiosa. Diu que no entén que es prohibeixi per raons de seguretat, ja que existeix el document d’identitat i totes les dones musulmanes no tenen problemes en descobrir-se el rostre si li demanen.
A França, dels 5 milions de musulmans que viuen, només unes dues mil dones porten burka. Una xifra insignificant, i que elles no entenen que se’ls prohibeixi portar-lo, ja que és una mostra lliure de vestir-se i auto definir-se. Tot i que no hem de passar per alt, que en alguns casos, el burka serveix per amagar els maltractes que pateixen les dones per part de les seves parelles. Ningú sap de les ferides que queden amagades sota un vel.
Si amb la prohibició del burka a Bèlgica o França és vol integrar les dones, dubto que la prohibició sigui la millor opció. Si una dona entén que és indigne sortir al carrer amb el vel islàmic, si se li prohibeix, optarà per no sortir. De fet, Human Rights Watch s’ha pronunciat en aquest sentit. Diu que es viola els drets de les dones que volen lliurement portar el burka però no fan res per aquelles que són obligades a portar-lo.
El problema és que a moltes dones els falta informació, i vestir-se amb el vel islàmic ha estat la única opció, com a tradició familiar i no una decisió racional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario