Legitimació d’una il•legalitat

Quan en un país hi ha 5.000.000 d’aturats, un 40% d’atur juvenil i un Govern es proposa liquidar en una votació l’Estat del Benestar per vendre’s als lobbys privats, inevitablement hi haurà una protesta social. És un fet químic, de la mateixa manera que ajuntant benzina i un misto encès esdevé un incendi. El 15 de juny d’aquest any, una part de Catalunya va tornar a protestar encès per la indignació envers els polítics i el sistema parlamentari, que consideren que són juntament amb els banquers i les multinacionals, els veritables responsables de l’actual situació de crisi econòmica. I ho van fer bloquejant les portes del Parlament de Catalunya.

No ha estat la primera vegada que es bloqueja una institució pública. El 6 d'Octubre del 1934 el general Batet assetjava la Generalitat i se suspenia l'activitat al Parlament de Catalunya; i el gener del 1936 davant l'assetjament franquista, el Parlament es va haver d'exiliar. Anys després, el 15 de juny d’enguany, una nova mobilització ciutadana va bloquejar el Parlament, per expressar la disconformitat amb l’aprovació dels pressupostos que incloïen retallades del Govern de CIU als serveis socials.

El debat està servit: va ser legítim el bloqueig liderat pels membres del 15-M al Parlament, tenint en compte que es tracta d’una administració pública? L'article 494 de la Constitució espanyola diu que: "incorren en la pena de presó els qui promogui o dirigeixin manifestacions o algun tipus de reunió davant les seus del Congrés dels Diputats, del Senat o d'una assemblea legislativa d'una comunitat autònoma, quan estiguin reunits i n'alterin el funcionament normal". I l'article 498 diu que: "Els qui utilitzin la força o la intimidació per impedir a un membre d’una institució pública assistir a les seves reunions, han de ser castigats amb la pena de presó".

Segons l’Institut d’Estudis Catalans “legítim” és tot allò fundat en dret, vàlid perquè és conforme a la llei i als principis acceptats. Per tant, legalment, es considera il·legítim el bloqueig al Parlament. De tota manera, els incidents considerats “violents” van ser puntuals i anecdòtics, únicament protagonitzats per una minoria radical. La mobilització ciutadana va esdevenir una expressió del descontentament social, d’acord amb el dret i la llibertat d’expressió, i va ser simbòlica i pacífica. Segons el moviment, la violència va ser anecdòtica en comparació a la policial, que va carregar durament contra els concentrats, emparant-se en què l’ús legal de la força recau en les forces de l’Estat. Hi va haver una vintena de persones detingudes i diversos ferits.

Els mitjans de comunicació han magnificat des del primer moment la mobilització del 15 de juny a les portes del Parlament, i això ha contribuït a provocar una certa reticència i recel contra el moviment 15M. Però tot i així, el moviment continua treballant per acabar amb la passivitat badoca i complaent de molts catalans. En qualsevol cas, el bloqueig al Parlament va ser legal? Va ser legítim? Va ser un dret just.