ETA ha cessat l’activitat armada amb una xifra rècord de presos. Actualment, hi ha 700 presos repartits per tot l’estat espanyol; 140 a França, i 4 a Portugal, el Regne Unit, Irlanda i Mèxic. Del total de presos excarcerats a Espanya, un terç mostra signes d’haver-se desvinculat de la banda. No obstant, hi ha encara alguns que segueixen fidels a la disciplina d’ETA. Del total de presos, n’hi ha que compleixen condemna per delictes de sang i delictes de kale borroka, col·laboració amb banda armada i suport a l’aparell logístic a ETA.
Els interns s’han convertit durant dècades en màrtirs i herois de la causa. Han estat autèntics símbols per la societat basca, que històricament ha donat suport a la banda armada com un instrument de lluita. Alguns són considerats víctimes del conflicte. Però les seves actuacions també han deixat enrere centenars de víctimes innocents, polítics, membres dels cossos de seguretat i també ciutadans anònims.
En qualsevol cas, a partir d’ara, què passarà ara amb aquests presos? S’han de prendre mesures després que ETA ha anunciat públicament que no tornarà a matar? La banda terrorista, en el comunicat fet públic el 21 d’octubre ha instat als governs d’Espanya i França a obrir un procés de diàleg directe amb l’objectiu de solucionar el conflicte. Confien en les eleccions generals del 20-N per continuar lluitant, mitjançant la política i a través d’Amaiur, una coalició basca formada per Eusko Alkartasuna, Alternatiba, Aralar i independents de l’esquerra abertzale.
Amb tot, la fi d’ETA ha d’anar acompanyada de mesures legislatives, judicials i penitenciàries que afavoreixin la reinserció dels presos. Amb aquesta premissa, un equip de catedràtics, magistrats i advocats posaran en marxa a partir del gener un projecte d’investigació, les conclusions del qual presentaran al govern espanyol i als partits polítics. El catedrátic de Dret Penal de la Universitat Rei Joan Carles i director del projecte, Antonio Cuerda, assegura que es tracta d’un treball apolític que ha d’ajudar a posar fi a cinc dècades de terrorisme que ha deixat enrere 839 morts (527 dels quals eren civils), una vuitantena de segrestos i centenars d’extorsionats.
Mentrestant, l’anomenat Col·lectiu de Presos Polítics Bascos (EPPK) ha fet una petició col·lectiva perquè es concedeixi la llibertat als interns malalts, que estan acusats de condemna perpètua, és a dir, la doctrina Parot que contempla el compliment íntegre de les penes de delicte de terrorisme. L’EPPK s’ha adherit de forma majoritària a l’acord de Gernika, en el que s’aposta per les vies exclusivament polítiques per un definitiu abandonament de les armes a canvi de contrapartides, com una amnistia total.
S’haurien d’estudiar individualment les penes i la concessió d’indults progressius. Però una amnistia total, no és possible. No és justa pel patiment de milers de famílies, encara que per molts experts, una amnistia ajudaria a la resolució del conflicte i a entrar en un procés de pau.
L’amnistia total de presos d’ETA provocaria una dura pressió internacional, política i jurídica i crearia un precedent per altres presos, no etarres. Amnistia per tothom? Les víctimes hi estan totalment en contra. L’Associació de víctimes, tal i com va fer constar al document publicat el novembre de 2010 “Principis rectors per un model de la fi d’ETA sense impunitat” demana que ETA condemni el seu propi passat, els 43 anys de violència i que la política penitenciària no es converteixi en una política de gràcia.
En qualsevol cas, l’anunci de fi de la violència per part d’ETA obre un camí complex que, dins la legalitat, haurà de fer front el nou govern escollit en les eleccions generals del 20-N. Un govern que haurà d’analitzar a fons el conflicte, haurà d’escoltar totes les parts i no deixar-se pressionar per cap sector. Es important que no es passi pàgina amb desmemòria, com va passar durant la transició espanyola, que es va fer des de l’oblit. Aquesta s’ha de basar en la justícia perquè les ferides no es tanquin en fals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario